Més lluny, heu d’anar més lluny…*
Malgrat tot el desencís del món, malgrat la decepció del moment, hem de mirar endavant i no caure en el injust derrotisme. Hi ha molta lliga , hi ha molts punts per disputar encara i cal anar a per ells en cada jornada. RES ESTAR DECIDIT PER A NINGÚ.
...més lluny de l’avui que ara us encadena.
És de tota lògica. No portem una bona trajectòria en els darrers partits i sembla que l’equip ha perdut “pistonada” i confiança en si mateix. Hi ha massa nervis i manca definició i afinació en totes les línies. De segur, és un “bache”, És un novembre negre i cal oblidar els mals resultats contra tot pronòstic.
...i quan els haureu guanyat...
Quan torni la victòria, quan tornen a recuperar el bon esperit dels inicis, quan tot rutlli de nou, ..., l’equip tornarà a respondre com tothom espera sense dubtes. No ens desesperem abans d’hora. Ningú ens ha dit que això seria fàcil. Aquesta és una divisió prou complicada, és una cursa massa llarga i plena d’obstacles, pot passar que l’equip passi per una mena de laberint sense sortida i estigui un temps sota la desolació i la desorientació profunda. Però res és definitiu. I tot té un final de cicle, una mala “racha”.
...tingueu ben present no aturar-vos.
Present i futur. El passat, passat està. Serveix com aprenentatge i amb la lliçó apresa, ara no cal aturar-se.
...torneu a començar els nous passos.
És bo assumir l’autocrítica. Fer una reflexió a temps i omplir la “bossa” de positivisme, motivació, ganes i orgull ben entés. Així, tots tornareu a trepitjar els nous passos com uns principiants il·lusionats davant la seva estrena.
... més lluny del demà que ara ja s’acosta...
Ara res s’atura. Tot roda a gran velocitat. El demà s’acosta i Badalona és el proper repte. Som-hi!!!
I quan creieu que arribeu,...
Convençut que tornareu a ser l’equip competitiu, disciplinat, ordenat entre línies, educat en les formes,... A punt de nou d’arribar a ser-ho.
...sapigueu trobar noves sendes.
Deixeu-vos anar per la passió de jugar cada cap de setmana, per l’oportunitat que us donen entre els escollits, per la meravella d’estar entre els “grans”, per ser un d’ells,...
La grada és un clam i per l’ànim de tothom i l’esforç compartit, hem d’anar junts...
...sempre molt més lluny!!!
No esteu sols en aquest viatge...
“Ítaca”, fragment II, lletra de Lluís Llach, 1975
No hay comentarios:
Publicar un comentario