Caminante, no hay camino,…*
Després d’aquestes vuit jornades podem estar prou satisfets. Només una derrota a casa (i una a fora) contra un dels grans que per lògica ens ha de superar per punts. Res més.
...se hace camino al andar.
Hem d’anar fent camí. Treball i més treball. Entrenar millor i jugar a “jugar”, sobretot. Construir el camí de la victòria que ens ha d’arribar per ganes, lluita i coratge.
...sino estelas en la mar.
Amb plena confiança, cal ara aixecar l’ànim i tornar a creure en tots els potencials que té l’equip. Tornar a ser màgics en el camp de futbol, autèntics fabricants del bon joc.
Al andar se hace camino....
Només en la convicció de la feina conjunta ben feta al llarg de la setmana i amb les energies recarregades marxarem amb el pas ferm a terres manresanes.
...y al volver la vista atrás...
Ja no ens recordarem de la justa desfeta i en canvi sí de les gestes aconseguides i possiblement de les que vindran.
... se ve la senda...
Hi ha dues direccions contràries, dues lligues en una. La divisió d’honor es fragmenta i tothom s’afanya per a no perdre les posicions. Som a temps encara d’estar allà ben amunt i sigui benvinguda la nostra sort.
...que nunca se ha de volver a pisar...
Aprendre cada dia la lliçó. Entendre que estar al màxim nivell exigeix molt. Per això és un esport, coneixem les seves regles i tots volem ser-hi i participar de la competició més desitjada. És una aventura sense treva. Trepitjarem la gespa donant passos endavant.
...son tus huellas el camino y nada más...
És la petjada escapolada que ens identifica arreu. És la nostra identitat més preuada. I no hi ha res més que un bon presagi d’esperança.
Caminante (s)...
... Aneu pel camí més planer, més victoriós...
A la fi...,
Todo queda y todo pasa...
*“Caminante no hay camino”, poema de Antonio Machado
No hay comentarios:
Publicar un comentario