EL MEU XUT

...SEREM ALLÒ QUE VULGUEM SER!!!

Tenim a penes el que tenim i prou!

Amb la eficiència demostrada,  no donant res per perdut,  amb la lliçó apresa fins al final, només  així s’entén que aquest cadet, com a conjunt, hagi fet un gran partit davant el millor rival. Poc a poc, pas a pas, amb lluita, amb coratge, amb estil propi.

I som on som!

Amb una gran expectació a la grada, tothom pendent de gaudir d’un gran espectacle futbolístic, i finalment després de la magnífica resposta escapolada, arriba un gloriós empat coronat de sana victòria per la gesta feta.

 Així s’escriu la història!

Però hem de seguir, doncs el camí és llarg: anar entrenant amb molta serietat, passant-s’ho prou bé i treballant molt les emocions. Hem d’estar preparats per tot i més. Quin moment, quina vivència.... I el més important i és prou visible: quina comunió entre tots. Aquesta és una de les claus i el missatge més noble: és l’alegria de tots dintre i fora del terreny de joc. Tothom és necessari.

Potser el secret és que no hi ha secret!

Perquè, en tot cas, tot depèn d’una pilota i si entra o no a l’interior d’una xarxa entre tres pals. Aquesta és la màgia i la sort davant l’èxit o el fracàs.

 Però no val a badar. Això es posa interessant però només ha fet que començar. I com diu el poeta que m’acompanya Miquel Martí i Pol (Ara mateix), , des de les seves més sinceres paraules que subscric, anem fent i...

...que tot està per fer i tot és possible...!!!

JordiGM