EL MEU XUT per JordiGM

A Jaume Soto, reporter del blog, per estar ben aviat a l’ull de l’objectiu

“JA HO TENIM, DEMÀ GUANYEM”*

“No saps per què hi, ha una imatge, unes coses que has vist que et fan adonar que demà guanyarem.”

No és moment de tenir el cap cot. No és el moment de les lamentacions. Personalment, confio en aquest equip, confio en tots i cadascuna d’aquestes joves promeses. Confio molt a més en l’ staff tècnic, preocupat a hores d’ara més que ningú de trobar les solucions a aquesta situació incompresa. Si no fos per aquesta confiança, ara mateix deixaria d’escriure. I per tal d’evitar qualsevol dubte, agafo l’exemple de les paraules d’un gran esportista, d’un home del país, d’un entrenador guanyador i sobretot d’una persona que estima el seu ofici. És la meva petita aportació a l’ànim  de tot l’equip i el desig de recuperar la posició més merescuda.

“I aquí m’agradaria fer una petita reivindicació a la meravella que és l’esport - ja no el futbol, l’esport.”

Present és el que és i ara parlem en clau de futur, tenim molts punts en joc. I tenim un equip prou compensat de nord a sud com per tornar a creure. Tots units, prenent seriosament el treball de conjunt.

“El microsistema que és un equip de futbol, un equip de gent que estan junts,…”

“Allà he après què significa guanyar i a celebrar-ho amb moltíssima moderació. M’ha ensenyat què és perdre, i què fa mal de veritat.”

“ Però aquest perdre és el que t’ensenya a aixecar-te i a valorar com costa després guanyar.”

Aquest discurs no té rèplica. Guanyar o perdre és responsabilitat de tot l’equip. Però la veritable responsabilitat comença en cadascú. I l’entrenador és qui primer ho assumeix.

“He après que un entrenador decideixi que avui jo no jugo, perquè ell pensa per tots, i jo només pensava per mi.”

“He après que un company és millor que jo i es mereix jugar.”

És la base del progrés individual i col·lectiu. És una filosofia a nivell de vestuari.  Tothom guanya i tothom perd.

“He après que els retrets i les excuses no serveixen absolutament per a res.”

A la fi, l’esport és formació en bons valors com no moltes coses hi ha a la vida que ens envolta i que tant ens preocupa.

“L’esport,… m’ha format com a persona i com el que sóc avui.”

I ja per acabar, només us resta entrenar, entregar-se i ensenyar-vos!!! No perdre mai l’estima d’allò que més us agrada fer: futbol.

“…I no oblideu mai que, si ens aixequem ben d’hora, però ben d’hora,..., i no hi ha retrets ni excuses i ens posem a pencar,  ...,-creieu-me que som imparables.”

Gràcies, Pep, per fer-nos aixecar tan d’hora!!!

*Fragments del discurs de Pep Guardiola, ex jugador, entrenador del primer equip del F.C. Barcelona, a l’acte de lliurament de la Medalla d’Honor del Parlament de Catalunya, en categoria d’or. 2011.